DECÀLEG PER FER DEL SEU FILL UN DELINQÜENT

1. Començau de ben petits donant-li al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut de que tot el món li pertany.

2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi a que compleixi la majoria d’edat perquè pugui triar lliurement.

3. Quan digui paraulotes, rieu-vos. Això és lo que l’animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que alguna cosa que ha fet està malament. Podria crear-li complexes de culpabilitat.

5. Reculli tot el que deixa tirat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre el demés.

6. Deixeu-li llegir tot el que vagi a parar a les seves mans. Tengui cura de que els seus plats, coberts i tasons estiguin esterilitzats, però no de que la seva ment s’ompli de fems.

7. Discuteixi sovint amb la seva parella davant el nin, així a ell no li farà massa mal el dia que la família, tal vegada per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.

8. Doneu-li tots els doblers que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per obtenir-lo és necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tengui amb els seus professor i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill  i de veres el volen fotre. 

(Jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud)

Un vídeo del decàleg.

Pot ser que una part de les famílies d’aquesta generació estiguin seguint aquests fàcils consells i aquest sigui un dels motius (no l’únic) del fracàs escolar? Fet que comporta el naixement d’una nova generació buida de coneixements i amb un inexistent esperit crític que desencadenarà amb una societat fràgil i analfabeta que malauradament caurà en la delinqüència juvenil? I que amb els anys una part d’aquests estaran exclosos per sempre de la societat? Aquí ho deixo…

Ja ho sé, és una opinió bastant pessimista, però per això no deixa de ser realista. Des de la meva humil experiència i formació vull manifestar que aposto per la feina amb els pares i les mares des de la fecundació de l’embrió, és aquí on podem donar-li pautes per a l’educació i cura dels seus fills. Pens que de poc serveix (no és el mateix que gens) la tasca d’intervenció que els professionals feim amb les famílies una vegada el seu fill/s  ja han nascut i crescut, ja que aquestes pensen que empren un model educatiu coherent i fantàstic i què són els fills que no s’adapten a aquest motle.