La niña de los tres nombres
– Desde hoy, cada uno de nosotros es otra persona- murmuró-.
En este juego yo ya no soy vuestra madre, y papá ya no es vuestro padre. A mí me llamareís Jeanne, no mamá. Y a papá, tío Jaap.
-¿Y cómo me llamo yo?- preguntó Raquel.
-Tú- contestó Lien- te llamas Frans. Es un nombre alegre , ¿verdad? El nombre de una niña alegre.
-Sí- dijo Raquel sonriendo.
Lien acarició el cabello castaño de su hija pequeña.
-Y tú desde ahora te llamas Lieneke -dijo. Se calló por un instante y luego añadió-: Sabes que Lien es Lieneke abreviado? Por tanto, te ponemos mi nombre completo. ¿Qué me dices? ¿Te gusta?
Fragment del llibre La niña de los tres nombres escrit per Tami Shem-Tov
Perquè els llibres més cars no tenen perquè ser els més bons,
Perquè na Jaqueline, després Lieneke i finalment Nili es mereixia ser la protagonista,
Perquè va entendre perfectament les regles del joc sense botar-se’n cap,
Perquè és una història que val la pena conèixer per deixar de queixar-nos per dois (m’hi incloc),
Perquè l’amor es pot transmetre amb un codi paternofilial ocult a través de les cartes,
Perquè les històries basades en fets reals ens commouen a tots.
Nili Goren 2008, fotografia feta durant una entrevista
Així és la vida 