Arxiu del Juliol 2011

Guia de la dona perfecta

Fa alguns mesos m’arribà per correu electrònic aquest manual de la dona perfecta, que vos assegur no té cap desperdici. Enumera 11 normes que l’esposa ha de seguir al 100% per aconseguir la seva única meta a més de dur fills al món, fer del seu marit un home feliç. 

Totes les regles vos deixaran amb els pels de punta, però la tercera, la quinta, la dècima i la extra, no són masclisistes sinó més bé cavernícoles.

Encara que sembli mentida, han passat només 58 anys des d’aquesta publicació. Però… per si no en teníem prou amb el document, aquí teníu una pàgina (http://www.mdzol.com/mdz/nota/253201), on es recullen extensament totes les recomanacions falangistes fetes a les esposes durant l’any 40 on governava el règim franquista; per obrir boca vos deix amb algunes:

-Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.

– Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

P.D: Qui ho hagués dit, que 16 anys després viuríem la transició espanyola i el nostre país es destaparia!!!  I sort que fou així!!! No m’imagin  obeint les normes de la perfecta esposa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


2011
07/30
CATEGORIES
VULL COMPARTIR-HO
2 comentaris

Vull…

Vull que M’ESCOLTIS sense JUTJAR-ME 

 

Vull que CONFIÏS amb mi sense EXIGIR-ME   

Vull que M’AJUDIS sense intentar DECIDIR per mi

 

Vull que em CUIDIS sense   ANUL·LAR-ME

 

 Vull que em MIRIS sense PROJECTAR EN MI les teves coses 

 

Vull que M’ABRACIS sense OFEGAR-ME

 

 Vull que M’ANIMIS sense EMPÈNYER-ME

Vull que em SOSTINGUIS

sense ENCARREGAR-TE DE MI    

                                            Vull que em PROTEGEIXIS sense MENTIDES 

Vull que CONEGUIS les coses meves que MÉS ET DISGUSTIN;

que les ACCEPTIS  i no pretenguis CANVIAR-LES 

 

 

 

Vull que SÀPIGUES … que AVUI pots comptar amb MI…. sense condicions

 

 

P:D Fantàstica proposta sobre les relacions personals de July Saslavsky publicada dins el pròleg de la tercera edició de “Cartas para Claudia” de Jorge Bucay 1989.
2011
07/30
CATEGORIES
VULL COMPARTIR-HO
2 comentaris

Per molts mesos

Avui fa tres mesos que vaig iniciar el meu blog, amb el conte  “Així és la vida”. Aquest és un llibre: per llegir, que parla de realitats, per contar, que parla de la vida, per compartir, per observar-ne les imatges, per plorar quan un ho necessita, per recomanar, per riure, de capçalera de llit, per rellegir… és un conte que anomena cada un dels moments que passam i passarem al llarg de la nostra vida.

Però avui el protagonista és ELL, ja fa 120 dies que va néixer i no vos penseu, ha après moltes coses durant aquest trimestre! Al principi dubtava bastant de l’interès que podien suscitar els meus escrits i reflexions (cal tenir en compte que quasi tenc el mateixos coneixements d’escriptura que d’astronomia); però de mica en mica, una va agafant confiança i ganes de compartir el que sent, allò que aprèn i també més d’una indignació acompanyada de reivindicacions.

Què el blog hagi tengut més de 600 visites sense dubte ha estat un dels factors que m’han motivat a seguir endavant, el benestar personal que em provoca asseure-me i escriure també ha estat un dels punts forts, però que algunes persones et comentin que de tant en tant el llegeixen, que el troben interessant i que els has sorprès amb aquesta iniciativa; senzillament,  no és pot explicar amb paraules!!!

Com a agraïment a les vostres visites, ja que un blog sense visites perd el sentit i ràpidament mor, m’agradaria compartir amb tots vosaltres un altre conte.

Aquest a l’igual que l’altre també parla de la vida, però també de l’amor als infants, del respecte a les persones, de l’acceptació de les diferències i la transformació d’aquestes en sabers i de la importància de trobar-nos a la nostra vida amb algú que ens ajudi a identificar cada uns dels nostres punts forts i restar importància als dèbils.

El cazo de Lorenzo 

Os deixo que en traieu les vostres pròpies conclusions després d’aquest fantàstic conte perquè jo, cap comentari puc fer; simplement demanar-vos què el prediqueu fent-ne difusió.

P.D: Moltes gràcies per visitar el meu blog, Ubuntu.

2011
07/21
CATEGORIES
AIXÍ ÉS LA VIDA
Deixa un comentari

Dejuni de queixes

 QUEIXA f.: cast. queja

1. Exclamació de dolor, de pena. Ni sols una quexa vol que li surta, Costa Agre terra 118. Al escoltar les dotse que en so de queixa els cridaven a la llar, Llorente Versos, i, 201.

2. Acció de queixar-se, de manifestar sentiment d’una acció injusta; reclamació. Sens confusió ni quexa alguna, Ordin. Univ. 1629, f. 109. Ell me ha fet grans queixes de vós, Lacavalleria Gazoph. Ni tenim cap queixa de vostè ni cap mal informe, Maura Aygof. 28. El Diví Mestre… endreça una mirada de queixa i d’amor a Sant Pere, que l’havia negat, Ruyra Pinya, ii, 115.
Fon.: kéʃə (or., bal.); kéјʃə (Camp de Tarr.); kéјʃɛ (Ll.); kéјʃa, kéјsa (Cast., Val.); kéʃa (Al.).
Etim.: derivat postverbal de queixar. 

  Font Diccionari català valencià- balear

Blogejant he trobat un article  que m’ha fet pensar prou aquests dies…

L’autor del blog Alejandro Jodorowski (si teniu un moment lliure vos convit a que en faceu una recerca per Wikipedia i http://planocreativo.wordpress.com/) escriu a un dels seus articles el següent: “Quan un  deixa de queixar-se la pròpia ment i el cos sofreixen una transformació”.  

Comparteixo aquesta opinió amb l’autor, no tenc intenció de publicar ni adjudicar-me cap teoria al respecte, crec que és una afirmació prou evident aquesta de que la queixa està directament relacionada amb el malestar personal.

Sense pecar de sabuda en el tema (som una becària sense sou) m’agradaria afegir a les seves paraules la següent creença: 

 “Les persones necessitam sentir-nos satisfetes amb la vida que portem  per gaudir d’ella,  per aconseguir-ho requerim d’una  destreça i habilitat que ens capaciti per a  l’autorregulació constant de la  pau interior. Només així és possible l’acceptació de cada un dels moments que la vida per bé o per mal ens regala o ens endinya” (Bennasar, A.M 2011).

Alejandro Jodorowski ens assegura que si aplicam un petit, senzill i conscient canvi a la nostra vida aquesta donarà un tomb de 180 graus. Aquest propòsit  no ens suposa cap esforç econòmic, emocional o físic, només cal seguir aquesta senzilla pauta que per alguns pot no resultar-ho tant; però aquí radica la importància de la pràctica! 

 Ens proposa un DEJUNI DE QUEIXES, consisteix en posar-se una  polsera  que ens ajudarà a recordar que hem d’estar 21 dies sense queixar-nos. Si durant el dejuni ens queixam hem de canviar la polsera de mà i re-iniciar el dejuni.

Pareix senzill no?

Divendres va començar el meu dejuni,  i el vostre? Què esperau a triar una polsera i posar-vos-la!

P.D: Aquest és l’únic dejuni que ha aconseguit posar a tots els metges d’acord! No hi ha cap facultatiu que n’estigui en contra, el recomanen a qualsevol pacient indistintament de la malaltia que pateixi. De fet, quan més greu sigui la malaltia més beneficis positius obtindrà el pacient amb el dejuni.  

Vos convit a emprendre aquest nou camí de benestar i pau interior, només en podem treure avantatges!!

2011
07/18
CATEGORIES
REFLEXIONS PRÒPIES
Deixa un comentari

Esperança

 

Un matí  na Soletat  s’aixeca del llit  ENRABIADA, CANSADA, FARTA i sí; també EMPRENYADA i INDIGNADA amb el món, i DOLGUDA; molt DOLGUDA amb qui sigui el responsable que ha convingut que ella tengui tan MALA SORT  i a conseqüència tan MALA VIDA. 

Què ho és de DURA I INJUSTA la seva vida. No hi ha DRET, ningú és mereix viure així! Durant quinze anys els Reis Mags d’Orient no han tengut la GENTILESA d’obsequiar-la amb el que ha DEMANAT cada any i vos puc ASSEGURAR que des de que sap escriure utilitza la mateixa expressió per encapçalar les seves cartes… La Soletat sap prou bé que les coses s’han de guanyar i que NINGÚ et regala RES. Sovint IRRITADA I COLÈRICA exclama: Perquè les MARES  I PARES no s’han de guanyar el premi de tenir FILLS?  Tan poc IMPORTANTS som els fills què no és necessari demanar PERMÍS per tenir-ne?  Perquè és tan FÀCIL dur fills al MÓN?  Ni jo, ni les meves germanes (cada una d’elles filla d’un pare diferent) hem demanat NEÌXER!  Ja ni ha prou D’AGUANTAR! El dia D ha arribat i el tassó avui ha VESAT. Té clar que s’oposarà al seu propi DESTÍ atenent-se a les conseqüències que això COMPORTI, millor així que davall el FEIXUC i OFEGANT sostre de casa seva.

Avui MOR aquella Soletat que sempre CALLA, CAPBAIXA, ASSUMEIX ERRORS IMPROPIS, divaga SENSE RUMB  i es resigna a viure INFELIÇ i BUIDA.

La Soletat es reencarna amb  l’Esperança, aquesta NEIX carregada de CORATGE, FORÇA, VALENTIA I INCORFORMISME. 

Ella vol ROMPRE amb la transgeneracionalitat, té intencions de trencar amb aquesta CADENA familiar que  no és  propagarà més per la seva PART. La pregunta és la següent:  PODRÀ?  Tendrà FORCES suficients? Optarà pel camí DIFÍCIL? O per contra, SUCUMBIRÀ? REPETIRÀ el model familiar? Triarà el camí FÀCIL?… 

 De moment esperarem que honri el nou nom adoptat i CONFIAREM amb ELLA, li recordarem cada dia que  POT, l’ESCOLTAREM quan vulgui PARLAR i no li tendrem en compte quan vulgui CRIDAR; és senzill només cal  

ESTIMAR-LA.

 
2011
07/10
CATEGORIES
REALITATS
ETIQUETES
Deixa un comentari

Entrades Recents

Arxiu

Categories