Arxiu del Mai 2012

Urgeix un canvi d’aires

Hace días que te observo
y he contado con los dedos
cuantas veces te has reído
una mano me ha valido.
Hace días que me fijo
no sé que guardas ahí dentro
a juzgar por lo que veo
nada bueno, nada bueno.

De qué tienes miedo
a reir y a llorar luego
a romper el hielo
que recubre tu silencio

Suéltate ya y cuéntame
que aquí estamos para esopa’ lo bueno y pa’ lo malo
llora ahora y ríe luego

Grita, Jarabe de Palo.

P.D. Ja hem begut oli Pau; fa temps que hauria d’haver cridat fins a escanyar les cordes vocals i com és costum m’he oblidat de fer-ho.

P.D2. L’as a la mániga que Mario Benedetti sempre guarda, avui em ve com anell al dit per a fer un agraïment. Em sobren alguns dits d’una mà per contar les persones que en aquests durs moments han estat al meu costat donant-me aquest missatge, persones que esdevindran amistats per tota la vida, perquè són això, PERSONES.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

 No te rindas; Mario Benedetti


Gran Història De Vida

Us recomano  gaudir durant tres minuts d’una història que pot canviar el punt de mira de la vostra vida; tanqueu els ulls i simplement deixeu que Jorge Bucay en faci la resta. Permeteu-me només un consell: oblideu per uns instants les històries d’amor pròpies i senzillament mentre l’escolteu traslladeu-vos a la vostra  HISTÒRIA DE VIDA.

LA PERSONA QUE PODENT-TE  EVITAR UNA ESTONA DE PATIMENT NO HO FA, NO MEREIX LA TEVA ESTIMA

Jorge Bucay

Inverteix el teu temps, amor i alegries amb aquelles PERSONES que fan i farien el possible per evitar-te una engruna de sofrimentPel que fa a la resta, acomiada’t-hi amb educació i retirat del seu infestat camí; algun dia no tan llunyà envejaran la teva collita. 

Antònia M Bennàsar, 2012.
 

Tal vegada…

“PARLEM MASSA” Goethe

P.S: Avui, canviaria els carrers per la mar, escriuria fins a no poder més, cridaria fins a esgotar-ne la veu…

La vida, la millor escola

Desconfía de aquellos que te enseñan

listas de nombres

fórmulas

y fechas
y que siempre repiten modelos de cultura
que son la triste herencia que aborreces.

No aprendas sólo cosas

piensa en ellas

y construye a tu antojo situaciones e imágenes
que rompan la barrera que aseguran existe
entre la realidad y la utopía:

vive en un mundo cóncavo y vacío
juzga cómo sería una selva quemada

detén el oleaje en las rompientes

tiñe de rojo el mar
sigue a unas paralelas hasta que te devuelvan
al punto de partida

coloca el horizonte en vertical

haz aullar a un desierto
familiarízate con la locura.

Después sal a la calle y observa:

es la mejor escuela de tu vida.

José Agustín Goytisolo,  “La mejor escuela” Taller de arquitectura, 1977

P:S:   Avui estic reivindicadora i diria molt, però em reprimeixo… no és el moment; època d’examens, ja ho reprendrem.

Recordant Antonio Vega

Avui 12 de Maig del 2012 es compleixen tres anys de la mort d’Antonio Vega Tallés, un dels integrants del grup de Nacha Pop, qui posteriorment seguí la carrera en solitari.

Cantant i music espanyol consagrat dins la moguda madrilenya.

Des del meu humil blog aquí va el seu merescut reconeixement.

Donde nos llevó la imaginación,
donde con los ojos cerrados
se divisan infinitos campos.
donde se creó la primera luz
junto a la semilla de cielo azul
volveré a ese lugar donde nací.

Me asomo a la ventana eres la chica de ayer..Jugando con las flores, en mi jardín.

Demasiado tarde para comprender, chica, vete a tu casa, no podemos jugar.

La luz de la mañana entra en la habitación, tus cabellos dorados parecen el sol.

Luego por la noche al Penta a escuchar canciones que consiguen que te pueda amar.

Se dejaba llevar, se  dejaba llevar por tí

no esperaba jamás

y no espera sino es por ti

Nunca la oyes hablar, sólo habla contigo y nadies más

nada puede sufrir que no pueda solucionar

Se dejaba llevar, se dejaba llevar…

 

P.S: Antonio Vega no morirà mentre es cantin les seves cançons, i que dur!