Converses d’una neta amb el cel  (I)

– Padrina recordes quan tu i és padrí només podíeu parlar és mallorquí dins casa nostra perquè la llengua era perseguida per tot arreu i havíeu de parlar el castellà?

 – Sí!… Si que ho recordo, i tant que ho recordo, i molt que vam patir per tenir els privilegis que tu tens ara reina meva. Gaudeix d’ells! Gaudeix d’ells tant com puguis que va costar molta suor, llàgrimes i sang nina. Van morir moltes persones per honrar la llengua, moltes! Em venen al cap moltes històries, molta lluita, superació i coratge de que ens en sortiríem. I ens en vam sortir, clar que sí! Però bé, tu no hi pensis amb això. Has de conèixer la història de la teva llengua però no capficar-t’hi. Has tingut la sort de néixer en un altre segle on t’espera un present millor, on el català és la llengua oficial: la que tots parleu, cuideu, estimeu, escriviu, reproduïu, valoreu… Seguiu així i NO MORIRÀ MAI, és senzill!    

 – Doncs... D’això mateix volia parlar-te… Veuràs… Eh... Per on començo… Fa un any… Saps que hi ha eleccions no padrina?… Estam vivint una situació semblant una altra vegada a Mallorca…

– Què has dit carinyet? Ara parlava amb el padrí i no t’escoltava, ho sento. Com fa una estona que t’has entrebancat, m’he perdut…  Nina ara estic amb tu t’escolto guapa.

– Ai, quines rialles nina! Tanta sort que sóc morta coret meu, que sinó amb aquestes bromes saps que em mates d’un atac de cor ara mateix! Tu sempre tan bromista, no canviaràs mai polissona. Ara que vols fer-me “Hablar en castellano” per riure-te’n de mi eh… el sé parlar perfectament, recorda que es padrí era d’Albacete, però som Mallorquina no emprenyeu!

– Padrina, no vaig de bromes el que t’estic dient és seriós. La veritat és que ho estem passant molt malament,  tot plegat sembla un malson del que no despertem mai. Tot i així lluitem i lluitarem!

– Uep, això sembla més greu del que pareixia en un principi… Tu deus tenir febre, estrès o qui sap si alguna malaltia estranya derivada d’aquestes grasses trans i/o els congelats dels que us alimenteu! Vols que li digui a ta mare que et porti al metge? Vinga fica’t al llit, un tassonet de llet calenta  i una aspirina. Ja veuràs com t’espassa i demà ni ho recordes! Saps que n’has dit de beneitures amb menys d’un minut! Que t’ha deixat és noviet? Tranquil·la dona, d’homes n’està el món ple i de dones guapes com tu i bona persona no… Uhhh te rifaran!!! No te preocupis, això és que t’ha pujat un poc la febre, demà ja estaràs bona. Xerrem un altre dia confit, t’estimo i no oblidis que tot té solució manco la mort.

I ara què? Com li explico? Qui es posa a la meva pell? I a la seva? 

Bauzà es posarà a la pell de tots ells?