Moments a la roca i sons del record
El xerricar de les rodes aterrant sobre la pista, m’asseguren que ja estic a casa, Mallorca.
La dolça veu de la mare a l’altre part del telèfon què em diu: filla, només ens separen alguns metres! Un toc de clàxon just sortir a la zona d’arribades de l’aeroport de Palma, estic tan nerviosa que per un segon perdo el món de vista… sort que el recupero de seguida.
Els crits eufòrics d’alegria davant el desig de retrobar-nos, cridòria que evoluciona en conversa a tres, sense fil conductor ni acabament d’oracions. Les cançons d’Antònia Font fent-nos companyia durant el trajecte cap a casa; la xiscladissa d’exalumnes al rebre una visita sorpresa a l’escola. L’agitació exaltada dels meus gossos després de setanta-cinc dies sense veure’m; l’amorosa tonada dels ocells mentre s’aparellen. L’enyorada melodia de l’emissora de radio balear ressonant de fons, mentre el meu cos pràcticament nu es refregat per l’agradable so de l’aire; el guirigall armat per les mascotes exigint-me que jugui amb elles. El retrobament amb la quietud desitjada després de tenir per acompanyant melòdic el tràfec de cotxes durant mesos. El tòrcer inconfusible de la clau del teu pare obrint la porta de casa, que t’aixeca d’un bot del sofà; l’espetec d’un toc a la porta per avisar-te que el sopar ja és a taula. El brogit del vent que m’esbulla i em cobreix part de la cara; el gotejar de la pluja davallant suaument sobre el meu rostre fins arribar a la comissura dels llavis. El crec de la rama al cruixir i la taronja deslligant-se d’ella; el soroll de les onades del mar colpejant amb força les roques, les roques; estimada i enyorada “ROQUETA” meva…
Les darreres besades sonores acomiadant-me de la família a la zona de sortides de l’aeroport de Palma, per segon cop en deu dies perdo el món de vista... sort que el recupero de seguida; el xerricar de les rodes a l’aterrar sobre la pista, m’asseguren que he arribat a la ciutat adoptiva, Barcelona; la veu endormiscada del meu pare a l’altre part del telèfon que em pregunta: Ha anat tot bé?…
Antònia Maria B. 2012 Històries, només són històries.
Així és la vida 