Et regal una estona. Podria haver triat obsequiar-te amb un present valuós i car, una carta escrita amb molt d’afecte i amor o un comentari innocent dels meus, acompanyat d’una fotografia nostra, on els dos hem quedat la mar de macos. Però no; he escollit una estona. No, per a què t’emocionis, ni per dir-te tot el que has significat per a mi, tampoc per a què acabem plorant les dues; sinó simplement perquè vull regalar-te aquesta estona.

Et regal una estona; carregada de rialles, emocions i confidències;  per a que la tinguis present quan prenguis el cafè amb llet del matí o quan et disposis a iniciar la sessió nocturna de novel·la negra. Vull que sàpigues que jo la recordaré, ho faré quan surti a caminar pel parc que tinc devora de casa i també durant les llargues estones que passi a la biblioteca de Vila de Gràcia, barallant–me amb els apunts de Llengua Anglesa I.

Et regal una estona, on et podria dir que t’enyoraré, que pensaré molt amb tu, bla bla bla … Però no; prefereixo dir-te que contis amb jo i seguint el consell del gran mestre argentí Mario Benedetti, a la poesia “Hagamos un trato”; et dic que: No hasta dos o hasta diez sino contar conmigo.

Et regal una estona perquè la recordis quan tinguis un moment o quan estiguis avorrida. Segur que mentre ho fas et venen al cap més d’una anècdota; on tu i jo gaudim dels petits moments que la vida ens ofereix, aprenem d’algun error aixecant-nos d’alguna caiguda o tenim una conversa filosòfica, on des de la imaginació creem un món més just.

Et regal una estona,sense caviar ni Moet Chandon, ni vestits de Chanel ni de Prada, ni tan sols una copa d’herbes dolces al pub del costat. Però dir-te, que rebria de bon grat una visita; amb el teu ca, amb el teu company de feina o amb la teva mare; em dóna igual mentre tu em regalis a mi una estona.

Et regal una estona, una estona de mi, de la meva companyia i escolta, dels meus escassos sabers i humils escrits… tan sols una estona. Em conformo amb que vulguis rebre-la, i de tant en tant pensis amb ella.

Et regal una estona important, almanco per a mi. Una estona improvisada, senzilla, sense cap luxe ni ostentació, sense inici ni final definit; aparentment sense sentit. Això si; carregada d’afecte i estimació. El punt i seguit corre a compte teva; encara que deixa’m dir-te que hi jugués un paper important en aquest relat. Pots recordar-la sempre que vulguis, just has posar-te còmode damunt el llit o sofà de casa, elegir la melodia que més t’agradi per escoltar de fons i llegir-la. Llegir-la un matí o un horabaixa,  sol o acompanyada, enfadada o content… Com tu vulguis.

Et regal una amistat, perquè la recordis quan facis carrer amb una altra companya o els dissabtes a les 3 de la matinada fent “sentadillas” amb la cançó de Rabiosa. Encara que no pugui acompanyar-te sempre físicament, t’ofereixo la meva orella i somriure, que no necessiten de la meva presència. També et regalo el meu consell, encara que permetem l’atreviment de només obsequiar-te’l quan me’l demanis.

Et regal una estona Divine, per a què la imitis, la plagiïs i la personalitzis. Regalant-la a la teva parella, al teu germà o a qui tu desitgis. Et regal l’estona Divine, i com faria Bucay en el seu conte “El buscador”; esper que l’anotis a la llibreta de moments gaudits i a la columna de la dreta hi enregistris dues hores de duració com a mínim.

Et regal una estona, podria haver estat una conversa sobre la vida mentre dinem a la feina, un vespre de confessions amb dues copes de més o una aferrada ben forta amb besada inclosa; però tot això ja ho he fet. Per això, et regal una estona.

Esper que l’emmagatzemis a l’espai cerebral on hi té lloc la memòria a llarg termini; i així m’asseguro de que queda ben resguardada.

Et regal una estona i les que tu vulguis.

 Antònia M Bennasar, Setembre 2011

 P.D: Alguns de vosaltres la rebreu en mà abans de que marxi, als demés esper que vagi de gust!