Confessions
Fa uns dies vaig realitzar un trajecte diferent, al manco per a mi; no sé pas si fou igual d’estrany per l’altra part…
Tot començà amb una conversa que vaig mantenir amb una persona dins l’avió. La mirada de la Clara, que així l’anomenaré, em va cridar l’atenció des del primer moment, era idèntica a la dels infants quan esperen amb ànsia el regal d’aniversari. Encara els record com si els tingués al davant aquells ulls il·lusionats i brillants. Clara porta a sobre un vestit de tiranys negre amb floretes vermelles i blanques, que li queda a l’altura dels genolls. Més tard m’explica tota orgullosa que el vestit és d’una tenda del barri molt barata, ella l’hi ha fet quatre costures i l’ha deixat així de maco. Aparentment pareix una dona de família que va a visitar a algun dels seus fills que estudien fora, sembla que no ha agafat mai un avió sola i per aquest motiu es mostra una mica insegura, però així i tot es mor de ganes de creuar el mediterrani… res a veure amb la realitat.
Cada nit la Clara, dins les quatre parets de la seva habitació, s’ajeu dins el llit que tant records li duu, plora i dona les gràcies al d’allà dalt per enviar-li coratge i forces. També és dins aquest llit on fa anys va somniar que la seva vida seria de princesa; i avui ajaguda a sobre, recorda la trista i dolorosa existència que ha tingut; centrada en la locura, la humiliació i la por.
No record com vam iniciar aquella conversa que va desencadenar amb una profunda i intima confessió, però el que si record, és que als deu minuts d’escoltar-la pareixia que la conegués de feia anys.
Durant la confessió, empra una mirada i un to de veu especial per relatar-me com fou el dia
que va dir que ja n’hi havia prou en aquesta vida. Abans dàixò, m’explica que el seu marit, és una persona que prové d’una família molt reconeguda social i econòmicament i degut a aquesta condició, ells han gaudit d’una vida plena de privilegis. De totes maneres vull deixar clar, que aquí l’únic que ha gaudit de privilegis sense foter-ne ni brot ha estat ell; la Clara ha servit al seu marit tot el temps que ha durat el matrimoni i les filles han aguantat les excentricitats del seu pare ric fins al moment.
Una nit d’hivern, el seu marit li va tornar a dir: Ves-te’n, no sé que fas aquí, ets una mantinguda! Ves-te’n t’he dit! I aquest pic sorpreneentment ella li va agafar la paraula, en dues hores ja era a casa dels seus pares. Perquè aquest dia fou el decisiu i no un altre? Doncs certament no ho sé, però n’estic convençuda que la conversa que va mantenir amb el seu pare moments abans de morir, en va tenir part de culpa.
No vaig a descriure el seu relat per complet ni contaré cap de les situacions escabroses i doloroses que va viure, no vaig a contar-vos els motius que la van dur a pensar que el seu marit no l’estimaria mai, ni pretenc narrar les humiliacions sexuals, penúries econòmiques i les condicions domèstiques d’insalubritat que ha aguantat durant trenta llargs anys; però tampoc les vull obviar. El que m’interessa plasmar aquí és l’actitud i fortaleza que ha demostrat tenir. La Clara ha demostrat ser una Ave Fénix amb un afegit, una elevada dosi d’intel·ligència emocional que amb els temps la transformarà amb una persona resilient.
Ella ara, està iniciant un procés d’alliberació. M’explicà que diariàment aprén moure’s dins aquesta nova a la vegada
que diferent vida i que això li comporta haver de combatre amb més d’una rissaga familiar completament sola. Ella pecà de bona actriu sempre mostrant una cara disfressada, i ara la seva família no entén ni respecta la postura que ha adoptat. Però si algo té clar, és que no morirà ofegada. Fa uns deu mesos que té una vida dura; però la tranquil·litza saber que és molt millor que la d’abans.
No sé que la va dur a contar-me la vida, … pot ser fos l’elevada dosi d’antidepressius que aquell matí havia pres, un excés de sinceritat al respondre a la meva pregunta: com estàs?, la rebel·lió de la nina ferida farta de que ningú l’escolti… No ho sé, la Clara creu que fou la meva mirada, diu que li va transmetre confiança i tranquil·litat.
Finalment, va agrair la meva escolta i es va disculpar pel seu atreviment, repetint una vegada i una altra, la meva psicòloga em renyarà! La meva resposta fou simple:
Jo només t’he escoltat
P.D: Les dades de la Clara, algunes característiques del context i del relat han estat modificades i adaptades per evitar ferir la sensibilitat del lector i sobretot per preservar la intimitat de la protagonista del relat.
P.D: Amunt Lilith, https://aixieslavida.wordpress.com/2011/06/10/lilith/
Així és la vida 