Arxiu de la categoria ‘ REALITATS ’

Confessions

Fa uns dies vaig realitzar un trajecte diferent, al manco per a mi; no sé pas si fou igual d’estrany per l’altra part…

Tot començà amb una conversa que vaig mantenir amb una persona dins l’avió. La mirada de la Clara, que així l’anomenaré, em va cridar l’atenció des del primer moment, era idèntica a la dels infants quan esperen amb ànsia el regal d’aniversari. Encara els record com si els tingués al davant  aquells ulls il·lusionats i brillants. Clara porta a sobre un vestit de tiranys negre amb floretes vermelles i blanques, que li queda a l’altura dels genolls. Més tard m’explica tota orgullosa que el vestit és d’una tenda del barri molt barata, ella l’hi ha fet quatre costures i l’ha deixat així de maco. Aparentment pareix una dona de família que va a visitar a algun dels seus fills que estudien fora,  sembla que no ha agafat mai un avió sola i per aquest motiu es mostra una mica insegura, però així i tot es mor de ganes de creuar el mediterrani… res a veure amb la realitat.

Cada nit la Clara, dins les quatre parets de la seva habitació, s’ajeu dins el llit que tant records li duu, plora i dona les gràcies al d’allà dalt per enviar-li coratge i forces. També és dins aquest llit on fa anys va somniar que la seva vida seria  de princesa; i avui ajaguda a sobre, recorda la trista i dolorosa existència que ha tingut; centrada en la locura, la humiliació i la por.

No record com vam iniciar aquella conversa que va desencadenar amb una profunda i intima confessió, però el que si record, és que als deu minuts d’escoltar-la pareixia que la conegués de feia anys.

Durant la confessió, empra una mirada i un to de veu especial  per relatar-me com fou el dia que va dir que ja n’hi havia prou en aquesta vida. Abans dàixò, m’explica que el seu marit,  és una persona que prové d’una família molt reconeguda social i  econòmicament i degut a aquesta  condició, ells han gaudit d’una vida plena de privilegis. De totes maneres vull deixar clar, que aquí l’únic que ha gaudit de privilegis sense foter-ne ni brot ha estat ell;  la Clara ha servit al seu marit tot el temps que ha durat el matrimoni i les filles han aguantat les excentricitats del seu pare ric fins al moment.

Una nit d’hivern, el seu marit li va tornar a dir: Ves-te’n, no sé que fas aquí, ets una mantinguda! Ves-te’n t’he dit! I aquest pic sorpreneentment ella li va agafar la paraula, en dues hores ja era a casa dels seus pares.  Perquè aquest dia fou el decisiu i no un altre? Doncs certament no ho sé, però n’estic convençuda que la conversa que va mantenir amb el seu pare moments abans de morir, en va tenir part de culpa.

No vaig a descriure el seu relat per complet ni contaré cap de les situacions escabroses i doloroses que va viure, no vaig a contar-vos els motius que la van dur a pensar que el seu marit no l’estimaria mai, ni pretenc narrar les humiliacions sexuals, penúries econòmiques i les condicions domèstiques d’insalubritat que ha aguantat durant trenta llargs anys; però tampoc les vull obviar. El que m’interessa plasmar aquí és l’actitud i fortaleza que ha demostrat tenir. La Clara ha demostrat ser una Ave Fénix amb un afegit, una elevada dosi d’intel·ligència emocional que amb els temps la transformarà amb una persona resilient.

Ella ara, està iniciant un procés d’alliberació. M’explicà que diariàment aprén moure’s dins aquesta nova a la vegada que diferent vida i que això  li comporta haver de combatre amb més d’una rissaga familiar completament sola. Ella pecà de bona actriu sempre mostrant una cara disfressada, i ara la seva família no entén ni respecta la postura que ha adoptat. Però si algo té clar, és que no morirà ofegada. Fa uns deu mesos que té una vida dura; però la tranquil·litza saber que és molt millor que la d’abans.

No sé que la va dur a contar-me la vida, … pot ser fos l’elevada dosi d’antidepressius que aquell matí havia pres, un excés de sinceritat al respondre a la meva pregunta: com estàs?, la rebel·lió de la nina ferida farta de que ningú l’escolti… No ho sé, la Clara creu que fou la meva mirada, diu que li va transmetre confiança i tranquil·litat.

Finalment, va agrair la meva escolta i es va disculpar pel seu atreviment, repetint una vegada i una altra, la meva psicòloga em renyarà! La meva resposta fou simple: 

 Jo només t’he escoltat

 P.D: Les dades de la Clara, algunes característiques del context i del relat  han estat modificades i adaptades per evitar ferir la sensibilitat del lector  i sobretot per preservar la intimitat de la protagonista del relat.

P.D: Amunt Lilith,  https://aixieslavida.wordpress.com/2011/06/10/lilith/

Esperança

 

Un matí  na Soletat  s’aixeca del llit  ENRABIADA, CANSADA, FARTA i sí; també EMPRENYADA i INDIGNADA amb el món, i DOLGUDA; molt DOLGUDA amb qui sigui el responsable que ha convingut que ella tengui tan MALA SORT  i a conseqüència tan MALA VIDA

Què ho és de DURA I INJUSTA la seva vida. No hi ha DRET, ningú és mereix viure així! Durant quinze anys els Reis Mags d’Orient no han tengut la GENTILESA d’obsequiar-la amb el que ha DEMANAT cada any i vos puc ASSEGURAR que des de que sap escriure utilitza la mateixa expressió per encapçalar les seves cartes… La Soletat sap prou bé que les coses s’han de guanyar i que NINGÚ et regala RES. Sovint IRRITADA I COLÈRICA exclama: Perquè les MARES  I PARES no s’han de guanyar el premi de tenir FILLS?  Tan poc IMPORTANTS som els fills què no és necessari demanar PERMÍS per tenir-ne?  Perquè és tan FÀCIL dur fills al MÓN?  Ni jo, ni les meves germanes (cada una d’elles filla d’un pare diferent) hem demanat NEÌXER!  Ja ni ha prou D’AGUANTAR! El dia D ha arribat i el tassó avui ha VESAT. Té clar que s’oposarà al seu propi DESTÍ atenent-se a les conseqüències que això COMPORTI, millor així que davall el FEIXUC i OFEGANT sostre de casa seva.

Avui MOR aquella Soletat que sempre CALLA, CAPBAIXA, ASSUMEIX ERRORS IMPROPIS, divaga SENSE RUMB  i es resigna a viure INFELIÇ i BUIDA.

La Soletat es reencarna amb  l’Esperança, aquesta NEIX carregada de CORATGE, FORÇA, VALENTIA I INCORFORMISME. 

Ella vol ROMPRE amb la transgeneracionalitat, té intencions de trencar amb aquesta CADENA familiar que  no és  propagarà més per la seva PART. La pregunta és la següent:  PODRÀ?  Tendrà FORCES suficients? Optarà pel camí DIFÍCIL? O per contra, SUCUMBIRÀ? REPETIRÀ el model familiar? Triarà el camí FÀCIL?… 

 De moment esperarem que honri el nou nom adoptat i CONFIAREM amb ELLA, li recordarem cada dia que  POT, l’ESCOLTAREM quan vulgui PARLAR i no li tendrem en compte quan vulgui CRIDAR; és senzill només cal  

ESTIMAR-LA.

 

Soletat

Aquesta és la història d’una nina que nom Soletat, devia tenir uns 14 anys més o manco quan van ocórrer els fets. Ella vivia acompanyada de la seva família, bé… no vos diré mentides. És vera que vivia amb la seva família; però no pas acompanyadaLa Soletat no n’havia sentit a parlar d’això què se’n diu amor i calentor d’una família més què a les pel·lícules.

Ella no havia percebut mai el què es sent quan una filla reb una besada de la seva mare al front com només les nostres mares saben donar, tampoc sabia com eren les aferrades que tanta energia transmeten les padrines amb les que passem més d’un horabaixa, ni tan sols coneixia el joc de les pessigolles d’abans d’anar a dormir, ni que dir-vos de recordar alguna cançó de falda o conte que li haguessin explicat de petita; ja que ningú de la seva família hi va perdre el temps amb aquestes tonteries. I així podríem enumerar una infinitat de sentiments que no havia experimentat mai la Soletat  i no acabaríem avui…

No vos penseu que la Soletat no coneixia ni havia sentit res a la seva edat, clar que havia sentit, i molt, incomptables emocions havia sentit la pobra. El que passa és que aquests sentiments no eren d’aquests què ens deixen gust a gelat de xocolata precissament. Més bé, la seva infància s’assemblava, al gust que se’t queda a la boca quan envers de posar-hi sucre al tallat algú t’ha volgut fer la broma de posart’hi dues cullerades generoses de sal, i a sobre la llet del cafè és agra.

Na Soletat si coneixia que era; arribar de l’escola i que la mare et rebi a crits i insults perquè hi ha la mateixa escurada d’ahir, també sabia ben bé que era que de sobte a casa seva començassen a volar objectes amb la intenció de fer-li mal, tampoc va poder evitar haver de presenciar més d’una baralla de la seva mare amb la seva parella i després acompanyar-la a la policia a denunciar-ho perquè posassin una ordre d’allunyament (ordre, que els dos amants en menys que tardaven en arribar a casa oblidarien). Desgraciadament la majoria de les vegades que na Soletat ha hagut de menester a la seva mare, aquesta NO HI HA ESTAT.

No vaig a explicar cada una de les situacions que ha viscut, ja que de res serviria entrar en detalls escabrosos de la seva vida; però també puc dir-vos que NO acabaríem avui…

I és que, el què més aflicció i impotència em suscita de tot no és el dolor i patiment que ha viscut la Soletat què per altra banda és un fet prou evident. Sinó;  la normalitat i naturalitat  amb la que relativitza el mal quan ho conta;  i és què com diu ellaYo no he conocido otra cosa”

Com sempre; La realitat supera a la ficció.

 

ROMP EL CICLE DEL SILENCI I DENUNCIA-HO!

Protegir als infants és una tasca de tots

Fa tres setmanes vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un curs sobre la prevenció dels abusos sexuals a menors que hem va fer reflexionar seriosament sobre el desconeixement absolut que tenim la societat en general sobre el tema.
 M’agradaria compartir les dades i aspectes més rellevants del curs, són els següents: 

  1. Entenem per abús sexual: “Una conducta de tipus sexual exercida sobre un menor, aquesta pot dur-se a terme amb o sense violència i implica una relació de poder d’un adult cap a un menor o fins i tot pot ser duita també entre menors.”
  2. 1 de cada 4 nines i 1 de cada 6 nins podrien ser víctimes d’abús sexuals abans de complir la majoria d’edat
  3. En un 95% dels casos d’abús el menor coneix i confia amb la persona que comet l’abús. De Fet en el 75% dels casos l’abusador és un familiar de la víctima.
  4. És un deure de tota la societat tenir cura dels infants, cal recordar que La Llei obliga a posar en coneixement qualsevol indici o sospita d’abús sexual del que tenguem coneixement.
  5. Els organismes o institucions competents per denunciar un abús a un menor són: Els jutjats de guardia, la fiscalía de menors, la Policía Nacional, Guardía Civil, Policia Local, El servei de Protecció al menor i Atenció a la Família i els serveis  socials municipals.


No oblideu, que és competència de tots rompre amb aquest cicle de silenci, els professionals que ens dedicam a l’àmbit social i/o educatiu no treballam les 24 hores del dia ni tenim espies que escolten darrera de les portes, però confiam amb la vostra consciència i ètica moral. Les xifres parlen soles; si 1 de cada 4 nines i  1 de cada 6 nins pateix o patirà abusos sexuals, és evident que cada un de nosaltres coneix a molts d’abusadors i molts d’infants que estan patint o han patit abusos sexuals.


Entrevista a Beatriz Benavente Psicòloga i Coordinadora de Rana i Luz Fernández Educadora Social de la mateixa associació que treballa per la prevenció de l’abús sexual.

watch?v=yEE5ZHgEQJc&context=C4fa0e4fADvjVQa1PpcFNDGz6X1kbwnlATBbZ5whwiIJ-U8GRGG3w=]

watch?v=D3nI_umIPLc&feature=context&context=C4fa0e4fADvjVQa1PpcFNDGz6X1kbwnlATBbZ5whwiIJ-U8GRGG3w=]

P.D Només et deman que tenguis els ulls oberts i si tens algun indici no ho dubtis, ACTUA DENUNCIANT!